Etty Hillesum

Hi ha llibres que ens arriben a les mans amb un calor especial, un escalf que procedeix d’una sensibilitat que s’estén més enllà de la lletra perquè és la mateixa lletra que conté aquesta sensibilitat. Aquest llibre és Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides (Denes editorial), l’autor del qual és Adrià Chavarria Curto, nascut a Tortosa el 1972, i a qui vam perdre tan aviat, el novembre de 2009, ocupat encara, tot i la greu malaltia, en la redacció d’aquest assaig.

Adrià Chavarria, llicenciat en Història i en Filosofia, es va vincular al Seminari Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona, centrant la seva atenció crítica en escriptores de la talla de Simone Weil, Hanna Arendt, Sara Kofman, Ingeborg Bachmann, Etty Hillesum i les nostres Helena Valentí i Maria Mercè Marçal. Dones del segle XX que han pensat (és evident en els seus textos) ben a contracorrent, però a favor d’una nova humanitat. Dones que s’inscriuen de ple dret en una genealogia femenina de pensament i de literatura amb alçada i fondària.

Llegint l’assaig d’Adrià Chavarria sobre Etty Hillesum (1914-1943) ens n’adonem de seguida de l’intel.lectual d’ampli registre que hem perdut. Un intel.lectual que en el seu finíssim estudi sobre la figura de Hillesum sap contemplar no només el cos del pensament en progressió de la jove, sinó també l’empatia, la cordialitat, la pietat i l’amor incondicional que sorgeixen en aquesta jueva nascuda a Middelburg (Holanda), a mesura que evoluciona espiritualment. Tot i tenir-ho tot en contra, Etty Hillesum escriu el seu diari i les seves cartes –el material de què es disposa per conèixer aquesta evolució- en un moment històric dels més dramàtics del segle. La seva literatura és, doncs, doblement testimonial: la història de la vida d’una ànima, podríem dir a la manera de Teresa de Lisieux, i la història pas a pas del més gran judeocidi de la història.

Després d’haver passat pel camp de Westerbork i haver sofert totes les problemàtiques pròpies d’aquests llocs sinistres, Etty Hillesum va morir gasejada a Auschwitz quan només tenia 28 anys. Temps suficient, però, per haver desenvolupat un pensament positiu basat en una fe activa i esperançat en la condició humana. Més que un pensament és un camí de vida, un destí d’amor –fer-se ungüent per a tantes ferides- vers els altres malgrat l’experiència del mal radical que acaba a Auschwitz.

Ella actua des d’un moviment interior, des de l’ànima cap a l’exterior –cap a l’estima de l’altre. És la seva forma de resistència, que no fa d’amagades –escriu Adrià Chavarria. De manera explícita, al llarg de 1942 i 1943, comentarà als seus amics que creu en Déu. Molts li qüestionaven l’existència a causa de l’antisemitisme. Ella els hi respon: “El cel s’estén àmpliament tant dintre de mi com sobre meu. Crec en Déu i crec en la gent i m’atreveixo a dir-ho sense vergonya.”

Una declaració difícil, en aquell temps. Com també ho és ara, en un món no només dessacralitzat sinó també banalitzat fins al punt de gairebé haver expulsat el transcendent de la vida, precisament allò intangible, però real, que la pot fer extraordinària enmig del temps ordinari, fins i tot en moments tan durs com els que va viure Hillesum. Crec veure en aquest assaig d’Adrià Chavarria sobre Etty Hillesum la reivindicació en la vida present d’uns valors la pèrdua dels quals significa l’empobriment de la vida psíquica i l’ofec de l’esperit. Crec veure un testament literari en el que Chavarria, amb atreviment intel.lectual i valentia espiritual com la seva estudiada Hillesum, fa patent el més sagrat de l’existència: l’amor i la nostra connexió amb els altres, l’ungüent per a les ferides que els humans, cecs per la ignorància del que és essencial, ens infligim.

Teresa Costa-Gramunt

No hay comentarios:

Publicar un comentario