A l'Orient, a l'Occident

Teresa Costa-Gramunt

L’experiència del Japó no deixa ningú indiferent, pel que conec d’alguns amics. Per exemple: especialistes en el món de l’haiku com Vicente Haya, o artistes plàstics com Marta Montcada, en donen un testimoni viu en les seves obres. La tradició espiritual d’aquesta influència -benèfica cal dir de seguida- ve de lluny i em fa pensar en escriptors tan rellevants com ara Nikos Katzanzaki, autor d’El jardí de les roques, on rememora la seva experiència japonesa, així com personalitats de gran talla espiritual com ara Teilhard de Chardin, i el seu Cant de l’Univers, o Thomas Merton, que va escriure unes reflexions sobre filosofies d’Orient a la llum del misticisme occidental, on parla de taoisme, de zen, d’hinduisme, de sufisme i de diverses variants del budisme.


En un sentit semblant cal inscriure el recull de glosses A l’Orient, a l’Occident, a la recerca d’un sentit, de Cinto Busquet (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Llicenciat en Bioquímica i Filologia Catalana, Cinto Busquet (Girona, 1961) va decidir fer l’experiència comunitària i fe cristianes als centres internacionals de formació del Moviment dels Focolars (que va fundar Chiara Lubich), primer a Itàlia i després a Friburg (Suïssa). L’any 1987 li van proposar d’anar al Japó i va acceptar amb aquell entusiasme propi de la joventut i de la fe en moviment. Sensible al tema de la llengua, aviat va aprendre el japonès i va estudiar Teologia a la famosa Universitat Sophia de Tokyo, on va ensenyar sis anys a la Facultat d’Estudis Comparatius. Cinto Busquet va viure dotze anys a Tokyo i cinc anys a Nagasaki, sempre compromès amb el diàleg interreligiós i la tasca evangelitzadora en un país que culturalment és xintoista i budista sense contradiccions.

Doctorat a Roma en Teologia Fonamental, Busquet s’ha especialitzat en Teologia de les Religions i diàleg interreligiós, aprofundint en el budisme (que tan d’a prop va conèixer al Japó) i altres tradicions religioses d’Àsia. Seguint l’impuls de la seva fe cristiana, l’any 2001 va ser ordenat sacerdot a Girona pel bisbe Jaume Camprodon. Amb tot aquest bagatge de formació i d’experiència, actualment és el secretari de Joan Enric Vives, arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra.

Cinto Busquet, que quan residia a Nagasaki va dirigir Uno, l’edició japonesa de Ciutat Nova, és autor de nombrosos articles que ha anat publicant al Japó i a Europa. Un recull d’aquests articles conformen A l’Orient, a l’Occident, que situa l’autor, i al seus lectors, per descomptat, entre aquests dos vectors culturals i religiosos en diàleg, sense perdre mai, però, el seu punt de referència que és Jesús, l’Evangeli i el seu ministeri sacerdotal.

Amb empatia cap als altres i amb obertura mental, en els escrits que componen A l’Orient, a l’Occident, Cinto Busquet ens participa de la seva trajectòria seguint el Crist, alhora que il·lumina les altres religions a fi i efecte que els lectors puguin tenir una imatge clara i senzilla de la fe que mou els seus creients: allò que dóna sentit a les seves vides de la mateixa manera que la fe i la vivència del Crist li’n dóna a ell.

En un llenguatge proper, però ben elaborat, Cinto Busquet ens acosta la seva experiència de la fe cristiana en un diàleg (“sempre he cregut que només en relació amb els altres podem entendre’ns a nosaltres mateixos”), que s’estén cap als diversos tus, ja siguin els germans d’altres religions, ja siguin els germans lectors. Lectors creients o no, però amb prou sensibilitat i desig d’eixamplar la simple visió física de les coses, la qual cosa permet copsar en el testimoni de Busquet allò espiritual, incorruptible i lluminós que tenim una mica entre tots perquè en som part. En definitiva: allò que sobrepassa la nostra naturalesa material, li donem el nom que li donem.


Foto: Jardí del Castell de Cawdor, Escòcia