Independència “interdependent”

“El plantejament actual es carrega la pluralitat, base de tota societat en llibertat. Volem prioritzar el diàleg i les aliances amb objectius comuns, abans que camins unilaterals. Creiem més en cohesionar i avançar, que en dividir i confrontar” 
Albert Peris


Si posem en línea horitzontal la pluralitat humana, des de l´extrem esquerra fins l’extrem dret en una “línia socio-humana”, ens trobem amb dos extrems i un centre. Si des del centre observem amb visió oberta la pluralitat en la globalitat, trobem clarament dues alternatives, una cap a l’esquerra i una altra cap a la dreta. Caminant des del punt inicial central fins els extrems, podem trobar l’extremisme de dreta o el de l’esquerra. D’altra banda, aquest punt central el podem projectar cap el fons i quan més al fons anem més radicals serem, perquè estarem més a prop de les arrels humanes i socials; un punt privilegiat per a contemplar la globalitat i per a trobar solucions, promovent concòrdia en la diversitat a través del diàleg, l’acord i el pacte.

L’arrel del centre humà i social està al fons, on tota la diversitat conflueix com a punt de partida i coincidència de l’esser humà. En aquest punt de partida de l’esser comú a tots els ciutadans ens trobem amb el fons radical. Els centristes volen ser radicals, però no radicalistes. Radical ve de la paraula radix. En la política pràctica volen estar a l’arrel de la vida per a poder contemplar el gran espectre de la sociologia humana en un mateix origen, però, alhora no volen que els retallin la seva historia, els seus valors, les seves creences, es a dir la seva realitat global. Des del fons contemplen la complexitat de la xarxa humana, però veuen i reconeixxen que els éssers humans són naturalment interdependents.


En nom d’un be comú equivocat no podem deixar que la nostra historia ni la nostra llengua no sigui reconeguda en la seva plenitud, ni tampoc podem oblidar les persones i els personatges que han configurat el nostre passat fins el dia d’avui. La independència humana i social ens permet ser nosaltres mateixos i aportar el millor i el més nou que portem dintre.

Molts joves, en trobar parella estable,  volen crear la seva pròpia independència. Si no ho fan, convé ajudar-los per tal que arribin a ser ells mateixos davant la vida, i que a partir d’una sana independència puguin obrir-se a nous camins. Es tractaria d’una independència dependent, no d’una independència egoista que fuig dels altres, sinó simultàniament d’una independència enriquidora per mi i pels altres.

Es tracta d’una dialèctica sostenible entre la persona i la comunitat. Aquest es el recte personalisme. No es bo ofegar la comunitat posant les persones en primer lloc, però volem, com deia Mounier, evitar que la comunitat ofegui la realitat i els interessos de les persones.

Si tenim una visió global podem pensar en un “tercer ull”. No n’hi ha prou amb dos ulls, un per mirar a la dreta i un altre per mirar a l’esquerra, volem obrir el tercer ull, l’ull del mig, l’ull de la ment que ens porta la síntesi de la diversitat. La independència interdependent te molt en compte l’aspecte “inter”. La independència egoista no és solidaria, només pensa en ella mateixa, ser mes que l’altre, allunyar-se i enriquir-se. Es negligent en l’esforç envers els altres. Intel·ligentment units podrem viure la interdependència vivificadora a la qual aspirem.

Setembre 2017


Fotografía: © Jean-Pierre Hallet

No hay comentarios: